logo

Cistella

Francesc Galobardes Carbonell

Francesc Galobardes Carbonell

Va néixer el 25 de desembre de 1930 a Riudaura (La Garrotxa, Girona).

L’any 1957 es va casar amb Carme Demiquels Guix.

La seva infantesa va transcórrer entre el seu poble i la Costa Brava. Va cursar els primers estudis a l’escola del poble. El 1939, amb 9 anys, se’n va anar a estudiar acompanyat del seu germà gran a Ribes de Freser, al Ripollès. Va ser aleshores quan va començar a manifestar una gran afició i habilitat pel dibuix. Per les condicions poc favorables d’aquells temps, a l’acabar els seus estudis, es va posar a treballar de mecànic i es va poder matricular en un curs de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis.

Després de la mort de la seva mare, l’any 1947, se’n va anar a treballar a un taller d’estatuària religiosa a Olot on va fer, entre altres feines, de pintor, daurador i sanefista. La seva vocació vers el món cultural i artístic es va afermar matriculant-se a l’escola d’Art i Oficis d’Olot dins de la disciplina de la pintura.

Dues dates molt importants de la seva vida, vàren ser els naixements dels seus fills, l’any 1958 (Joan) i 1965 (Rosa).

L’any 1961 es va traslladar a Andorra per treballar com empleat de banca en una entitat del país. En les seves hores lliures es dedicava a treballar en un taller d’artesania d’Andorra la Vella. Passats dos anys, el 1962, va canviar de tècnica pictòrica i va adoptar l’espàtula. Un any més tard va exposar per primera vegada d’una manera individual a La Caixa de Pensions d’Andorra la Vella.

L’any 1966 el pare va regalar dos quadres, un de la Vall d’Incles al Consell d’Europa i l’altre de la Casa de la Vall a la casa d’Andorra a París.

L’any 1969 l’Escola de Belles Arts d’Olot li va concedir la medalla d’Argent en reconeixement a la seva obra.

Durant l’any 1971 la seva vida va fer un gir radical, deixant de treballar al banc amb el suport del seu director Sr. Joan Rosanes, per poder dedicar-se plenament a una de les seves grans passions, la pintura... i fins avui i per molts anys. L’altra gran passió és la seva família.

El 26 de juny de 1996 el Govern d’Andorra li va retre el seu merescut homenatge i el novembre de 2009 li van concedir el premi Àgora.

Una de les seves darreres exposicions ha estat a
Brussel·les el 18 de març de 2010.

llibres relacionats